La conductivitat dels teixits conductors de punt prové principalment de les fibres conductores teixides en ells, com ara les fibres de plata i les fibres de coure-níquel. Aquestes fibres conductores formen vies conductores contínues dins del teixit, permetent que el corrent flueixi sense problemes al llarg de la xarxa de fibra. La qualitat de la conductivitat es mesura normalment per la resistivitat superficial; Els teixits conductors de punt d'alta -qualitat poden tenir una resistivitat superficial tan baixa com uns pocs ohms per centímetre quadrat, complint els requisits de conductivitat de diverses aplicacions. Aquesta conductivitat no és constant però està influenciada per múltiples factors. Per exemple, l'estructura de teixit del teixit té un impacte significatiu en la conductivitat. Les diferents estructures de teixir, com ara el punt llis, el punt costellat i el punt tuck, donen lloc a densitats de fibres conductores i punts de contacte diferents, donant lloc a diferències en la formació de vies conductores i l'eficiència de transmissió actual. En general, com més gran sigui el contingut i com més uniforme sigui la distribució de fibres conductores, més estable serà la conductivitat del teixit. A més, factors ambientals externs com la temperatura i la humitat també afecten la conductivitat. Dins d'un cert rang, a mesura que augmenta la temperatura o la humitat, la resistivitat superficial dels teixits conductors de punt pot disminuir, donant lloc a un augment corresponent de la conductivitat. Tanmateix, aquest canvi sol estar dins d'un rang acceptable i no provocarà fluctuacions dràstiques en la conductivitat. És precisament aquesta conductivitat estable i ajustable la que fa que els teixits conductors de punt siguin un candidat prometedor per a aplicacions en electrònica flexible, peces de vestir intel·ligents i blindatge electromagnètic.
